La targeta vermella

Era expulsió allò de Messi?
Doncs, jo diria que sí…

Llavors va ser correcta l’actuació de l’àrbitre?
I ara! Gens ni gota!

Suposo que, a hores d’ara, us deveu estar preguntant en què quedem doncs…

A veure, tenint en compte que Messi va acabar reaccionant a les provocacions de l’adversari, em sembla bastant evident que la targeta vermella va ser apropiada.

No estic d’acord, per tant, amb qui diu que es tracta d’un càstig desproporcionat i injust.

El problema, en realitat, és que aquest càstig —a parer meu just i proporcionat— es podria haver evitat si l’àrbitre, en comptes de tolerar el que és intolerable, hagués fet bé la seva feina, i s’hagués preocupat de fer complir les regles del joc.

Així doncs, durant el polèmic partit entre les seleccions de Xile i l’Argentina, Messi no només devia deixar de confiar en l’àrbitre, sinó que devia arribar també a la conclusió que les regles del joc ja no tenien importància.

No és d’estranyar, doncs, que acabés passant el que va passar.

Aquesta situació m’ha fet pensar en la realitat de totes aquelles empreses que tenen tendència a tolerar el que no és tolerable.

Estrès innecessari, punyalades per l’esquena, incompliment de les normes bàsiques de seguretat, assetjament laboral (o fins i tot sexual), i un ampli ventall d’altres injustícies reiterades, poden portar els treballadors a pensar que, tant aquells contractes que un dia van signar, com aquelles paraules boniques que pengen de les parets (reals i virtuals) de les empreses per a les quals treballen —i que els directius amb més recursos s’afanyen a “filtrar” periòdicament a la premsa—, ja no tenen valor. Tot i que el més probable és que no n’arribessin a tenir mai…

Llavors perden la motivació.

I quan un empleat perd la motivació, poden passar, bàsicament, tres coses:

1. que el seu rendiment baixi progressivament, però sense que ningú se n’adoni, se’n preocupi o vulgui investigar-ne el perquè (i que tothom s’acabi acostumant a aquesta situació)
2. que el seu rendiment baixi de manera sobtada (i que l’acabin acomiadant per això)
3. que un dia presenti la seva dimissió (i que l’acabin deixant marxar)

Si en el primer cas les conseqüències per a l’organització corresponent potser no són tan evidents —almenys a simple vista—, l’expulsió (voluntària o involuntària) a la qual s’arriba en els altres dos casos, s’assembla bastant a la targeta vermella que va veure Messi.
Va ser correcta, sí.
Tanmateix, s’hauria pogut evitar…